Les persones com a a avantatge competitiu

No sé vosaltres, però jo aquests dies només sento frases del tipus “Quin pal! Se m’acaben les vacances! He de tornar a la feina!”, “Només de pensar-hi, se’m remou tot!”, “Estic dels nervis”, “Torno a l’infern”, “No tinc ganes de veure la cara de”… Podria seguir, però ja veus per on vaig. Si t’hi sents identificat/da, segueix llegint.

Tothom mira de gaudir de les vacances, de desconnectar, d’estar amb els seus… En general, quan preguntes sobre les vacances, la resposta sol ser “les vacances sempre van bé!“. És normal que faci una mica de mandra tornar a la feina, però em vull dirigir a les persones que viuen  aquesta tornada especialment malament.

Seré crític amb aquesta actitud negativa, o dit d’un altre manera, amb aquesta actitud de víctima envers la teva situació a la feina.

També et vull dir que jo he estat molts anys en aquesta situació, fins que un dia em vaig proposar canviar-ho del tot. T’he de dir que no es fa d’un dia a l’altre.

M’agradaria dirigir-me a treballadors/es i també a empresaris/es.

A tu treballador/a, si ets dels/les que t’has sentit identificat amb les frases a l’inici de l’article, segurament et passen una o dues d’aquestes dues circumstàncies que ara diré, o totes dues alhora, també pot ser.

La primera, és que estàs envoltat de persones tòxiques, d’un/a cap sense competències de lideratge, de persones que et fan la vida impossible, o que per la seva incompetència, desmotivació, actitud negativa, individualisme… no generen un clima adequat ni fomenten una relació d’equip, impedint-te desenvolupar la feina i assolir els objectius com a tu t’agradaria. Acaben minant la teva bona predisposició i actitud, també els teus nervis!

La segona circumstància, la feina que saps que faràs o gran part d’aquesta, no t’agrada, ni et motiva fer-la, no hi trobes sentit o no saps ben bé què t’aporta. Sents que no creixes com a persona ni com a professional. Ets sents malament amb tu mateix/a.

En ambdós casos, les hores et costen de passar i només ets feliç els divendres a l’hora de marxar. Els diumenges a la tarda tu i el teu entorn comença a notar el teu malestar perquè s’acosta el temut dilluns.

No t’acabis de deprimir si et sents identificat en totes dues circumstàncies, desgraciadament és molt habitual. Aquestes situacions ens haurien de fer saltar les alarmes i poder fer alguna cosa al respecte i dir PROU!

El primer que hauries de fer és preguntar-te “JO QUÈ PUC FER?”, què és allò que està a les teves mans? Et convido agafar “el toro per les banyes”, esser valent/a i a abandonar d’una vegada per totes el victimisme que no et porta enlloc.

Si tant malament ho passes o t’ho fan passar, per què no marxes? Per què no lluites per canviar la teva situació? O prefereixes seguir lamentant-te fins que et jubilis? (comptant que et puguis jubilar).

No em serveix si estàs pensant que tens una hipoteca per pagar, fills que alimentar i cuidar… i tot un munt de condicionants més. A vegades ens omplim d’excuses per convèncer-nos de no actuar. En realitat el que tenim és por.

Què podem fer? Aquestes són les meves recomanacions:

  • Pren consciència del teu malestar. Vols estar tota la vida així?
  • Deixa de lamentar-te i de compartir amb altres el teu malestar. A tu t’agrada relacionar-te amb persones negatives que sempre es queixen?  Sense adonar-te’n, pots ésser una persona tòxica per a d’altres.
  • Sigues agraït/da. Comença a mirar el costat positiu de tornar a la feina. Hi ha moltíssimes persones que pagarien per estar en la teva situació. Has passat un bon estiu? Has pogut estar amb les persones que més estimes? Tens una feina? Tens salut? Si tot és que SI, ets un privilegiat/da.
  • Fes un exercici d’autoconeixement. Què faig molt bé i alhora em motiva? Quina feina o aspectes de feina farien que la meva actitud i motivació fos la més adequada? TOTS tenim talents, quins són els teus?
  • Fes un pla, a curt, mig i llarg termini que et dugui a assolir el que has contestat anteriorment. Les coses no les podrem canviar d’avui per demà i segurament les teves circumstàncies familiars no t’ho posaran fàcil. Tenir un “full de ruta” clar cap a sortir d’aquesta situació t’ajudarà a estar millor amb tu mateix/a, amb el teu entorn immediat i a poder prendre decisions.
  • Visualitza l’èxit. Dedica un temps diari a visualitzar i sentir l’assoliment dels objectius. Amb el teu pla assolit, què sents? Com és la teva vida? Quan més ho detallis millor.

Als empresaris/es o a totes aquelles persones responsables de formar equips de treball, els diria que posin èmfasi (temps i recursos) a escollir persones motivades, a unir talent i coneixements amb l’actitud i la motivació.

No n’hi ha prou amb tenir persones que “compleixin” amb la feina. Calen persones amb talent i motivades per fer-la molt bé, que s’adaptin a la cultura i valors organitzatius i que en conseqüència generin bon clima i rendibilitat.

Està més que demostrat que les persones connectades amb el seu talent i motivació treballen més, assoleixen millors resultats i generen millor clima laboral. També són més felices i els hi costa molt menys anar a la feina.

Mou-te! el canvi està en les teves mans! Actuar com una víctima no et durà canvis positius ni et portarà a assolir els teus objectius. Actua a partir del que depengui de tu i ves a per totes!

M’agradaria acabar aquest escrit amb aquesta frase:

“Si no lideres la teva vida, els altres la lideraran per tu”.

TORNAR A LA FEINA. Una qüestió d’actitud i lideratge.

Salut i feliç tonada a la feina! Tens molta sort de poder-ho fer! Ho saps?

Josep Moulines

Psicòleg d’Organitzacions, Consultor de RH i Coach