Vagi per davant que el contingut d’aquest post no és meu, sinó d’un gran, Charles Chaplin.

Em va arribar a través d’un bon company i vull compartir-ho aquí. Em sembla un meravellós viatge a la reflexió i a la consciència, i aquestes són característiques imprescindibles per començar un canvi. Espero que el gaudeixis!

“Quan em vaig estimar de veritat, vaig comprendre que, en qualsevol circumstància, jo era al lloc correcte i en el moment precís. I llavors, vaig poder relaxar-me. Avui sé que això té nom… autoestima.

Quan em vaig estimar de veritat, vaig poder percebre que la meva angoixa i el meu sofriment emocional, no són sinó senyals que vaig contra les meves pròpies veritats. Avui sé que això és… autenticitat.

Quan em vaig estimar de veritat, vaig deixar de desitjar que la meva vida fos diferent, i vaig començar a veure que tot el que esdevé contribueix al meu creixement. Avui sé que això es diu… maduresa.

Quan em vaig estimar de veritat, vaig començar a comprendre per què és ofensiu tractar de forçar una situació o una persona, només per assolir allò que desitjo, tot i saber que no és el moment o que la persona (potser jo mateix) no està preparada. Avui sé que el nom d’això és… respecte.

Quan em vaig estimar de veritat, vaig començar a lliurar-me de tot el que no fos saludable: persones i situacions, tot i qualsevol cosa que em empenyés cap avall. Al principi, la meva raó va cridar egoisme a aquesta actitud. Avui sé que es diu… amor cap a un mateix.

Quan em vaig estimar de veritat, vaig deixar de preocupar-me per no tenir temps lliure i vaig desistir de fer grans plans, vaig abandonar els mega-projectes de futur. Avui faig el que trobo correcte, el que m’agrada, quan vull i al meu propi ritme. Avui sé, que això és… simplicitat.

Quan em vaig estimar de veritat, vaig desistir de voler tenir sempre la raó i, amb això, vaig errar moltes menys vegades. Així vaig descobrir la… humilitat.

Quan em vaig estimar de veritat, vaig desistir de quedar revivint el passat i de preocupar-me per el futur. Ara, em mantinc en el present, que és on la vida esdevé. Avui visc un dia a la vegada. I això es diu… plenitud.

Quan em vaig estimar de veritat, vaig comprendre que la meva ment em pot turmentar i decebre. Però quan jo lacol·loco al servei del meu cor, és una valuosa aliada. I això és… saber viure!

No hem de tenir por de qüestionar-nos… Fins als planetes xoquen i del caos neixen les estrelles “

Charles Chaplin

Una forta abraçada i moltes gràcies per ser-hi. Cuida’t!

Josep Moulines

Psicòleg del Treball i de les Organitzacions · Coach · Consultor de RH · Formador