Si la selecció de persones fos un viatge en tren, el QUÈ seria una parada en el trajecte i el QUI seria la destinació. El QUÈ mai hauria de ser el destí.

Malauradament moltes empreses o consultores especialitzades en selecció de personal, es queden en el QUÈ, deixant a la deessa fortuna el QUI. Posen èmfasi en cobrir el que necessiten (estudis, titulacions, habilitats apreses,…) i es queden amb això, esperant que, com a conseqüència, la resta funcioni.

Doncs NO! Avui dia si et vols diferenciar, si et vols estalviar molts mals de cap per falta de motivació i compromís, si vols mantenir un ecosistema laboral saludable, si vols garantir que les persones vagin molt més enllà de “complir” amb el mínim que se’ls demana, o si vols que aportin el seu valor diferencial, ho hauràs d’aconseguir a través d’aquest PLUS que ofereixen determinades persones. I QUI són aquestes persones? Què tenen? Per què són un PLUS? De què estan fetes?

Són persones que no només han estudiat o s’han format, de vegades ni això. Els agrada o els apassiona el que fan. Vénen motivades de “sèrie”, és a dir, no esperen que vinguis tu o qualsevol altra persona a motivar-les, es motiven soles. Vénen de casa motivades, com el que ve de casa dutxat/da, pentinat/da (els que som calbs, ni això) o vestit/da.

Són persones optimistes, tenen clar que s’equivoquen i que seguiran equivocant-se. Aprenen dels errors (seus i dels altres) i posen aquest aprenentatge al servei de la seva experiència (i de la del seu equip), en cadascuna de les coses que fan. No es rendeixen fàcilment davant les dificultats, perseveren fins a aconseguir l’objectiu, encara que això sigui trencant motlles o fent les coses molt diferents, arrisquen si cal. Prenen decisions i senten (amb el cor) que les seves competències sumades a les competències dels seus companys/es, els permet anar molt més enllà que si ho fan soles pel camí de l’individualisme.

Tenen la suficient humilitat per reconèixer els errors, saben escoltar i no s’aferren a una idea. No tenen cap inconvenient en reconèixer la feina ben feta o l’esforç realitzat pels altres. Fan ús de l’empatia i utilitzen les preguntes deixant de fer afirmacions. No suposen, ni donen per suposat. Encara que saben que tot es pot millorar, saben parar i gaudir dels petits èxits, de les petites fites assolides.

Tenen clar que el treball és important, però no és el més important. Tenen vida fora de la feina, els motiven altres coses, es cuiden. Fan algun tipus d’esport o exercici físic, tenen clar que dormir bé i menjar de forma saludable, és important per a la seva salut física i mental. Es relacionen amb els altres, tenen ganes d’aprendre i tenen clar que estan en un procés d’aprenentatge constant. Responen a partir del compromís i la responsabilitat.

Si continuem fixant-nos només en el QUÈ, ens seguirem trobant que les persones entren a les empreses pel currículum (el QUÈ) i acaben sortint per l’actitud (el QUI).

Ah! Que no m’oblidi! Si aquestes persones no estan ben liderades i no se’ls permet SER, marxaran, o bé s’apagaran i passaran al grup de mediocres. I si no vols tenir una empresa o equip format per persones mediocres, posa a disposició els elements facilitadors necessaris perquè floreixi el potencial que cada un/a porta dins. Quan parlo d’elements facilitadors, estic parlant de polítiques de RH adequades al SXXI.

Una forta abraçada i moltes gràcies per ser-hi. Cuida’t!

Josep Moulines

Psicòleg del Treball i les Organitzacions · Coach · Consultor de RH · Formador